missatge
Per a mi, el silenci és sinònim de desconfiança. I la confiança és elemental per a una amistat sincera. No esperes que endevine les teues paraules: parla'm.
enviat per Teresa @ 00:23
2 comentaris
divendres, de juliol 18, 2008
Vínculos
- somiant
- sounset boulevard
- mirada perduda
- My World
- M&M: the end
- com anava dient
- fi de teoria, principi de pràctica
- Nadal
- ítaca
- aaaagh!
- Fi d'estiu
- El Camí de Santiago
- bonic poemeta
- agonitzant
Missatges anteriors
Subscriure's a
Missatges [Atom]
2 comentaris:
Estic en desacord. El silenci no té perquè ser desconfiança. La confiança en algú la crea un mateix. De vegades sobren les paraules amb una mirada, un somriure pot dir moltes coses...
Si aquella persona que esperes que parle no ho fa, animat tu! El teu interés li pot donar més confiança...
Sí, és veritat, però quan saps que a un amic li passa alguna cosa, perquè la seua cara ho diu, i li preguntes "què te passa", per voler-lo ajudar, i te contesta "res", doncs... què vols que et diga? Per a mi, eixe res, eixe silenci es converteix automàticament en un "no tinc prou confiança en tu com per a contar-t'ho", encara que me diga mil vegades que és el meu amic... Crec que els amics estan per a alguna cosa més que per a riure...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici