M&M: the end

Tres anys de moltes experiències. Sí, també he estudiat (i, de vegades, disfrutava estudiant-ho). Però sobretot, han sigut experiències. Des del primer dia, on no trobava les aules on havia d'anar a cada classe fins a l'últim sopar de classe, ara fa una setmana, que han sigut moltes les coses per les que he de donar gràcies.

Gràcies per els inicis dels sopars de classe, que van ajudar a crear l'ambientillo en classe. Gràcies per els ja no inicis dels sopars de classe, doncs es convertiren en apoteòsiques festes seguides de dues hores de dormir, quan hi havia sort, per alçar-se i anar a classe l'endemà (ignorància de Primer...). Gràcies pels viatge de Salou, on poguerem disfrutar de la platjeta i la dolçaina... Gràcies per les assignatures de música, que tant ens feren riure, pels amics invisibles, per les festes de casa Pedro, per les Falles musicals, pel viatge a Valdelinares, pels anècdotes del dia a dia (com les claus del cotxe de Chover). Gràcies a un gran delegat, a sis tores musicals, a la gent que té pis a València dispost a compartir, als qui viuen fora, com jo, que sempre van buscant acollida, a qui em va descobrir la seua amistat des del primer moment i a qui me l'ha descobert fa poc més d'un mes... Gràcies per les festes d'estiu en altres pobles, per una festa de pijama tan sorprenent... També gràcies pels viatges en tren i autobús, on retrobar cada dia la mateixa gent. Gràcies pels festivals preparats amb tanta il·lusió, per les disfresses, pels balls i les cançons. Per les hores de biblioteca, per les hores d'ordinador (massa), per els concertets improvisats per dins la facultat, per més i més sopars de classe on ratificar la relació de l'alcohol i els músics... Gràcies per les camisetes, les misteres, les colònies i la loteria que tanta feina ens ha donat. Gràcies, moltes gràcies, pel viatge a Cuba i tot el que allí vegerem, escoltàrem i vivírem. Gràcies per un elegant sopar de gala, i gràcies per un últim sopar, de tots aquells que podíem, per a, de veritat, despedir-nos, almenys com a companys de classe.

Anècdotes, fotografies, moments especials, rialles, balls, xiquets, música...

Tres anys d'amistat, tres anys de magisteri musical que, malauradament, ja han acabat.

M&M, gràcies per tot!