Fi d'estiu

Encara que ja estigam acabant l'octubre, he d'escriure el meu final de l'estiu, perquè el blog este... el tinc un poc abandonat, però és que enguany... no tinc temps per a res!!!
Han passat moltes coses des que vaig acabar el Camí de Santiago, que era el meu últim post, però vaig a ser breu perquè sinó podria escriure un llibre i ara mateix tinc coses més importants que fer.
En acabar el Camí de Santiago vaig estar a casa durant tres setmanetes (sí, tres setmanes seguides!!!), on no vaig parar molt perquè, entre que tenia que preparar coses per al meu proper viatge, que estava disfrutant per primera vegada en l'estiu de les "vacances" (el no fer res, llevat d'ajudar en casa i d'anar a la platjeta, al cine, al reviejo...), i que havia de preparant coses per a les festes no tenia tampoc molt de temps per a aburrir-me (i encara com!).
Després vingueren les festes de la Mare de Déu, on vaig debutar en el Ball de les Llauradores: per fi, després de tres anys d'espera i d'un any anant tots els dijous a assatjar, vaig poder ballar!!! però el dia 8, després que l'anda entrara en l'església (a les 3 del matí) me'n vaig anar corrent a casa, perquè l'endemà m'havia d'alçar a les 6: me n'anava a Irlanda.
Tres setmanes a Irlanda, amb la beca del Ministeri. Tres setmanes d'acoplar-me a una vida desenfrenda, extranya, gens mediterrània... plena de gent (especialment espanyols), de música pels carrer, de cases baixetes, de pubs en música en directe i Guiness per a tots... En una escola un tant extranya però molt xula, en companys de classe de totes les nacionalitats, en uns nous amics molt especials... he de donar gràcies a Mai (Pamplonica), Ángela(Benimaclet) i Ana(del poble) i també a Javi (Daimiel) i Luis(Ourense), perquè han sigut tres setmanes que junts ho he passat... Que si he aprés anglés? weno... a entendre'l sí, però a parlar-lo... tampoc he millorat massa. La veritat? m'ho vaig passar molt bé (si puc, repetiré), però tenia ganes de tornar a la meua terreta, a la meua caloreta, als horaris normals i el bon menjar...
Després, el dia següent de tornar, vaig anar a classe, i ja per a començar em va vindre una fotracà de faena que encara no m'he llevat de damunt, sinó que va acumulant-se acumulant-se fins que Teresa diga prou i ho envie tot a fer la mà (cosa q espere q no passe...!). Però, com que de seguida venia un pont. Nooooooo, Teresa no podia quedar-se en casa i se'n va anar als Pirineus, on va poder contemplar uns paisatges meravellosos propis del començament d'una tardor alegre: arbres verds, grocs, carabassa, rogencs, rojos del tot, taronja... tot un plaer per a la vista!!! i encara q el viatge va estar un poc trastocat perq un cotxe es va estropear, i pq, encara q estava a molts kms de casa, la faena me la vaig emportar per adelantar... he de dir q m'ho vaig passar (també) moooooolt bé!
I nada... ixe ha sigut el meu final d'estiu.
Ara, en el curs començat, en el conservatori començat, en el cate començat, sense cotxe ni caravana per culpa de la gota freda :'( en el patito estrenat (20 anyets) i en el cabell curt he de pensar en centrar-me ja, q este és l'últim curs (de magisteri i de música), i he d'acabar-ho de la millor manera possible.
Pos bé, xiquets, per als desficiosos i desficioses que tenien ganes que posara un nou post... ací està. No me l'he currat molt però estic pensant més en la faena q he de fer que en el q estic escribint.
Ale, a reveure!!!!!!!