Santiago de la Espada

Ma mare ja me va parlar fa uns anys dels poblets andalusos, tots arregladets en la muntanya, de cases blanques (per fugir de la calor) i teulades pràcticament totes del mateix color. La gent, quasi tota major, amable i senzilla. El que no m'esperava era que trobara tot això en Santiago de la Espada, el poble del pare de Mire. Un poblet que, en festes, que era al que hem anat nosaltres, té més gent de fora que del mateix poble. Un poblet encantador, i, com deia ma mare, de cases blanques arreglades en la muntanya (sobretot a la part més alta, la més antiga, on les cases eren tant menudes que fins i tot hi havia una més baixeta que nosaltres), i de gent acollidora (o almenys la família de Mireia). Les festes? com bous, més o menys, encara que ací la gent no està davant el becerro a menys d'un metro, en la única protecció de dos escalons de fusta. I ací tampoc vegem les dones majors tocant el bou, cridant-lo en mocadors rojos i agafant-los les banyes. Després a la verbena i la discomòbil, fins a veure néixer el dia. Realment han sigut uns dies fantàstics, tant per el lloc com per la gent. Gràcies!!

Paelles

Despús-ahir vaig estar a Xàtiva, en casa de Miriam, una companyera de classe. Eren les festes del poble, les "paelles". Estes "paelles" me resultaven familiars. No és que haguera estat abans, però és que era tal i com una nit corrent de bous. I per culpa d'això... jooo... ja tinc ganes de que arriben bous!!! En part tinc moltes ganes, pq algo me diu que enguany van a ser tremendes!! però l'estància en Xàtiva, en companyia de les meues amigues de la universitat, i el fet que les festes me recordaren als bous, féren que m'adonara que si són bous significarà que ja comencem classe, i la rutina de l'hivern... o siga, que ja haurem acabat l'estiu... joo :( en lo bo que han estat (i estan) estes vacances... Però no passa res... encara queden moltes coses per davant!!! per a començar... demà me'n vaig a Santiago de la Espada!! un poblet perdut per les muntanyes de Jaén... però en festes!!! jejeje! (ja vos contaré...) I després segur que encara quedaran sopars al Perelló, dies de platja, la Mare de Déu, nits a la caseta de Llui (no?), etc. L'estiu s'acaba, però... que de segur (o ho espere) que ho farà de forma apoteòsica!!!

fogo galego

"Un total de 123 incendis es registraben
aquest migdia a Galícia, 37 d'ells controlats, en una

jornada en la que la província de Pontevedra és
la més perjudicada, seguida de A Coruña, on en les últimes hores s'han vist
afectats municipis de la Costa da Morte".

Què passarà ara amb els animals que vivíen als frondosos boscos? I on aniran aquelles persones que pretenien passar una vesprada perdudes per la muntanya? Què passarà amb les meigues? I amb les llegendes que els boscos gallecs amagaven?

De vegades em pregunte si els tenen mania als gallecs: entre les vaques loques, el Prestige i ara açò... de què van a viure?

Sólo después de que el último árbol haya sido cortado

Sólo después de que el último río haya sido envenenado

Sólo después de que el último pez haya sido pescado

Sólo entonces descubrirás que el dinero no se puede comer

estiuet...

Després de tant de temps aconseguisc escriure al blog! I és que des del dia 17 de juliol que vaig anar al campament encara, pràcticament, no he parat en casa. Del campament tinc tantes coses a dir... per primera és que, encara que enguany anava un poc desil·lusionà, el fet d'aprovar l'examen teòric, i l'odisea que patírem Sergio, Maria i jo per poder arrivar al Cerro de la Vega, al final, en aplegar a les 11 de la nit a l'alberg i veure que el campament ja estava en marxa, que els xiquets s'ho estaven passant d'allò més bé i que els monitors estaven també molt animants, em va pujar l'ànim per a tot el campament. Jocs, un octògon misteriós, caminates, tronades (i por d'elles quan les tens literalment damunt!), mirades, abraços, cafenet..., el capità Planeta, sol i calor, somriures, la meua taula!, després de dinar cantant, fer el quadro, confiança, el terraet de la casa vella, l'arc iris, màscares, noves amistats, 5 hores diàries de dormir, batalles (les meues arrels perses encara persisteixen!! encara que tinc compassió pels meus següents companys, els egipcis), gheises, danza del vientre i desfilada egípcia, vaques! el tenedor, les xancles, la tovalla, el banyador, l'estoreta (...), moments, estrelles, les tendes, cansanci, xerrades, cartes, desastre en el cuarto dels monitors (pa variar), viva la gente, el joc del ja, postes de sol, el paisatge... No ho canvie per res del món!!! Ho enyore!!! I encara queda un any per al següent... Després del campament tampoc vaig parar massa per casa ja que vaig tornar diumenge i dimarts ja estava a Andorra. D'este viatge sí que tinc poc a dir. Sols que ja tenia ganes de passar uns dies en la family, que encara que vivim en la mateixa casa, quasi ni ens vegem!! i també dir que vaig trobar encantadora la Vall de Núria, un lloquet meravellós per a perdre's alguns dies (no molts, especialment si no t'agrada pujar muntanyes), que ja vaig visitar fa 4 anys. Lo bo del viatge és que feia fred!!! sobretot a Núria, que en tres mànigues llargues, i a 4 d'agost, tenia un fred que me moria!!! I res, de la resta d'estiu ( o siga, despús ahir i ahir) sols, platja platja i platja. Ja tenia ganes... Ara, entre platjeta i conduir (mare, que por!!!) a passar l'estiu... fins les paelles de Xàtiva i Santiago de la Espada!!! jejeje