estiuet...

Després de tant de temps aconseguisc escriure al blog! I és que des del dia 17 de juliol que vaig anar al campament encara, pràcticament, no he parat en casa. Del campament tinc tantes coses a dir... per primera és que, encara que enguany anava un poc desil·lusionà, el fet d'aprovar l'examen teòric, i l'odisea que patírem Sergio, Maria i jo per poder arrivar al Cerro de la Vega, al final, en aplegar a les 11 de la nit a l'alberg i veure que el campament ja estava en marxa, que els xiquets s'ho estaven passant d'allò més bé i que els monitors estaven també molt animants, em va pujar l'ànim per a tot el campament. Jocs, un octògon misteriós, caminates, tronades (i por d'elles quan les tens literalment damunt!), mirades, abraços, cafenet..., el capità Planeta, sol i calor, somriures, la meua taula!, després de dinar cantant, fer el quadro, confiança, el terraet de la casa vella, l'arc iris, màscares, noves amistats, 5 hores diàries de dormir, batalles (les meues arrels perses encara persisteixen!! encara que tinc compassió pels meus següents companys, els egipcis), gheises, danza del vientre i desfilada egípcia, vaques! el tenedor, les xancles, la tovalla, el banyador, l'estoreta (...), moments, estrelles, les tendes, cansanci, xerrades, cartes, desastre en el cuarto dels monitors (pa variar), viva la gente, el joc del ja, postes de sol, el paisatge... No ho canvie per res del món!!! Ho enyore!!! I encara queda un any per al següent... Després del campament tampoc vaig parar massa per casa ja que vaig tornar diumenge i dimarts ja estava a Andorra. D'este viatge sí que tinc poc a dir. Sols que ja tenia ganes de passar uns dies en la family, que encara que vivim en la mateixa casa, quasi ni ens vegem!! i també dir que vaig trobar encantadora la Vall de Núria, un lloquet meravellós per a perdre's alguns dies (no molts, especialment si no t'agrada pujar muntanyes), que ja vaig visitar fa 4 anys. Lo bo del viatge és que feia fred!!! sobretot a Núria, que en tres mànigues llargues, i a 4 d'agost, tenia un fred que me moria!!! I res, de la resta d'estiu ( o siga, despús ahir i ahir) sols, platja platja i platja. Ja tenia ganes... Ara, entre platjeta i conduir (mare, que por!!!) a passar l'estiu... fins les paelles de Xàtiva i Santiago de la Espada!!! jejeje