Avorriment, més avorriment, més avorriment. Nervis?? cap: l'avorriment se'ls havia menjat.
Em canvien de sala!! ja em toca!!! Doncs no, encara tinc que esperar, i damunt sense companyia: avorriment, més avorriment, més avorriment...
Per fi! vénen a per mi!!! adéu queixals, adéu!!! adéu enteniment, adéu!!!
Ola! quin quiròfan més xulo!!! pareix de pel·lícula! que respire per ací? clar, dona, tot lo que tu vullgues. Si vols que respire per ací, respi...re, si no... vols... jo... no... res...
Obric els ulls. Quan m'operen? hui o demà? vaig a preguntar-ho.
No, Teresa, espera, si tens gases en la boca i ja no estàs al quiròfan... ja m'han operat???!
Anda, si que ha sigut ràpid!!! jejeje
Res, ara, a base de líquids, iogurts i natilles... per sort no se m'ha unflat massa la cara, ni tampoc se m'ha fet morada. Podré anar a Salou??? sí, no?