La flor del lliri blau

Això era una vegada un rei que tenia tres fills als quals va prometre que donaria la corona al que li portara el lliri blau.
El primer dia va eixir el major del tres, que va trobar a la vora del camí una vella demanant almoina:
— Jove, done’m alguna cosa.
— Apanyats estem si anem donant almoina a tots els que demanen! –va dir sense aturar-se.
Però quan se n'anava li va preguntar:
— Per aquest camí trobaré la flor del lliri blau?
I ella li va contestar :
— Si tu ho dius…
I el germà se'n va anar.
L'endemà va eixir el mitjà, que també va trobar a la vella demanant. I aquest li va respondre:
— No duc res –i va continuar.
Al tercer dia va eixir el més xicotet i va trobar a l'anciana demanant. Aquest, buscant en la bossa, li va dir:
— Tinga, tot per a vostè
— Gràcies,–li va respondre la vella– On vas?
— Estic buscant la flor del lliri blau, però tinc ni idea per on es troba.
— Puix jo sí: en aquella muntanya d'allí, tant llunyana i perillosa. –digué assenyalant-li on era.
El xicotet li va fer cas i anà a la muntanya, on certament, trobà el lliri blau.
Tornant cap a casa, els tres germans es trobaren, i el més xicotet els digué que havia aconseguit la flor. Morts d’enveja, els dos germans decidiren matar-lo i enterrar-lo en les arenes. Com que ho feren de pressa i corrents, el soterraren tot, excepte un dit, que se’ls va quedar fora. Com que n’eren dos i sols hi havia una flor, decidiren fer-ho a sorts. Li tocà al major, que en arribar a casa i donar-li-la al seu pare, va ser declarat hereu de la corona.
Mentrestant, un pastor que passava pel lloc on havia estat soterrat el germà xicotet, va veure una canyeta blanca ideal per fer una flauta. La va agafar i li va fer forats. Però en fer-la sonar, va veure que la flauta cantava:

“Passa, passa, bon germà,
Passa, passa i no em nomines,
Que m’han mort en
riu d’arenes
Per la flor del lliri blau”

El pastor, estranyat, se n’anà al poble tocant la flauta. Quan va passar per davant el palau, el rei que estava asomat al balcó, esperant el seu tercer fill, va sentir aquella misteriosa flauta i va fer pujar el pastor per a que tocara la flauta davant d’ell.
— On has trobat aquesta flauta?
— En un arenal, no molt lluny d’ací.
El rei, ja imaginant-se el que havia succeït, va manar al pastor que els acompanyara fins eixe lloc.
Allí, després d’haver fet sonar la flauta una vegada més, va manar que alçaren les arenes del punt concret on havia trobat la flauta, i allí va aparéixer el germà xicotet viu, sa i estalvi, però sense un dit. El dit que li faltava era la canyeta blanca amb la qual el pastor havia fet la flauta.
Així, el germà xicotet contà el que havia passat i el rei decidí castigar als germans grans i li donà a ell la corona, que viví i regnà per molts anys.

Conte contat, ja s’ha acabat, i per la xemeneia, se’n va al terrat.

La meua setmaneta

Música, pensamiento y educación, de Swanwick (i l'entrevista amb el profe), Història d'un desig insatisfet, Mètode Orff, el treball de "Alimentación y nutrición", llegir el llibre de Violeta H...nosequé, adelantar el treball dels instruments musicals (tots), llegir els primers capítols del llibre de Vicente Sanjosé, el mètode Kodaly, matemàtiques!!!! (i la numeració maia...), practica direcció i exercicis de respiració a casa, recorda't de les danses de formació rítmica que el dilluns hi ha examen, atén a classe, qui té els meus apunts?, estudia oboè, a vore si enguany acabes el temari que te toca, repasa música de cambra, que tens la part més difícil de les tres, llig ja història de la música, que després aniràs perduda, la seqüència u, la seqüència dos, la seqüència tres... el motiu i el contramotiu, la secció u, la secció dos, la secció tres... les cadències, i la partitura de colors, estudia l'obra del concert per a orquestra, que este divendres ja hi ha assaig (ja? no aniré, ni tan sols me l'he mirat; me la donaren el dilluns. Doncs afanya't), la sonata de piano, tan difícil..., la cançoneta que me sona (però no sé de què, tinc tantes músiques al cap que no sé on ubicar-la), ves a orquestra que et suspendran! (no, he d'acabar a Swanwick), posa-li acompanyament harmònic a "Campana sobra campana" en Fa M, recorda no fer tard a l'assaig de les llauradores, estudia també les partitures de la banda, que en una setmana ens hem clavat en Santa Cecília. Hui és dimarts, dimecres o dijous? Vols formar part d'un quintet? (Quan??!!!no tinc temps). S'ha de preparar la sessió del dissabte (algú té un vídeo que li vaja al tema?), per cert, jo no aniré, que he de tocar en la banda.

Però no estic agobiada...

He aprovaaaat!!!!

per fi!

Aioüén

Una nit de por... què millor que anar a la caseta de Bego el 31 d'octubre? Una caseta xicoteta, aïllada, al costat de l'hort del Xurro, envoltada de tarongers...

Ja que hem decidit no fer passar por als qui no ho demanen en campaments i convivències, perquè no fer-nos por nosaltres sols?

La nit començà amb els preparatius, uns fent les brases per a la torrada i altres preparant les carabasses que després ambientarien l'escena. Quedaren molt xules.

Després de sopar ja haviem d'ambientar-nos nosaltres, així que ens disfressàrem per donar-nos por: des d'un vampir, passant per una bruixa, un monjo, i una adivina fins la novia cadaver, o un fantasma... i molts més!!!

Ara ja, amb les nostres disfresses i l'ambient creat, era hora de contar històries de por... xiquets que espenen el cotxe cap a la via del tren, una dona misteriosa que posa la mà freda a l'esquena del taxista... el que no sabiem és que anàvem a viure nosaltres una la nostra pròpia història de por! sorolls per tot arreu, pedres que cauen, taronges que tiren... un cotxe misteriós i algú que, des de fora la casa, pega a la finestra... què por!!!!

A la fi tot es va aclarir: Carlos Ll i Vicent, q havien vingut a fer-nos una brometa... (uf!menos mal que eren ells!).

Res, una altra historieta per contar als nostres nets... jejjeje