Avorriment, més avorriment, més avorriment. Nervis?? cap: l'avorriment se'ls havia menjat.
Em canvien de sala!! ja em toca!!! Doncs no, encara tinc que esperar, i damunt sense companyia: avorriment, més avorriment, més avorriment...
Per fi! vénen a per mi!!! adéu queixals, adéu!!! adéu enteniment, adéu!!!
Ola! quin quiròfan més xulo!!! pareix de pel·lícula! que respire per ací? clar, dona, tot lo que tu vullgues. Si vols que respire per ací, respi...re, si no... vols... jo... no... res...
Obric els ulls. Quan m'operen? hui o demà? vaig a preguntar-ho.
No, Teresa, espera, si tens gases en la boca i ja no estàs al quiròfan... ja m'han operat???!
Anda, si que ha sigut ràpid!!! jejeje
Res, ara, a base de líquids, iogurts i natilles... per sort no se m'ha unflat massa la cara, ni tampoc se m'ha fet morada. Podré anar a Salou??? sí, no?

Sant Joan

Sant Joan, per a mi, començà ja a l'estació, tornant de València!! De fet, baixe del tren, tire a anar-me'n i sent "Teresa! Teresa! Teresa!" Era Mari!!!! Que ella i Maria estaven esperant a Mireia (que per a variar feia tard, jejeje), per a anar a Gandia. Crec, encara que no vull reconéixer-ho, que sí, que encara anava unflà, pq tot lo que vos vaig contar en tan poc de temps, no és normal en mi... jejeje.
Res, després de dormir, dinar, anar a Carcaixent i a Gavarda, anàrem cap a Gandia!!!
Supose que va ser una nit extranya, pq entre que ens juntàrem nosaltres i els companys de classe de Mire, que al final acabàrem tots junts cantant i ballant a la platja, botant les oles i la foguerà (qui s'atrevia), i que al final uns quants acabàrem nadant en la piscina de no sé qui (i fungint dels taurons que hi havien, eh roberto??), no sé... va ser una nit... especial! sobretot per a Carol... jejeje.
Bo, un any més la nit més curta de l'any va tornar a ser una de les més llargues per a nosaltres...

Soparet de classe

La nit començà tard... de fet arrivàrem quasi una hora més tard del que haviem quedat. Però no passa res, tampoc no érem els últims... Que guapos i guapes anaven alguns!!!! jejeje

PROBLEMA nº1: els de música no hi havia manera de sentar-nos tots junts!!! com som listets arribàrem els últims i ens teniem que repartir entre els llocs que quedàven. Per cert, gràcies, xiques d'anglés, per sentar-se al mig de la taula, i tindre que partir-nos nosaltres!
SOLUCIÓ nº1: no passa res. Sopàrem pronte i començàrem a fer visites a les altres taules.

Sopàrem (si a això se li pot dir sopar...), bebérem, cantàrem, férem fotos, brindàrem, ballàrem... Com diria Amparo (pobreta, no havia pogut vindre al sopar!), montàrem un espectàcul!

PROBLEMA nº2: faltaven 200 euros per a pagar. Morosos, pagueu!!!
SOLUCIÓ nº2: gràcies als que al final no pagaren, haguérem de posar 1, 50 euros més cadascú. Brrrrrrrr!

Després eixírem fora del bar Miralles, i a la porta, sí, a la porta, començàrem el nostre botelló per grupets (quina desorganització de sopar!). Al final decidírem anar a un parc.
Rises, balls, cançons, fotos, coreografia de les tores..., cremà del cigarro :( ... i aparegué Amparo!!!!

PROBLEMA nº 3: Woody estava tancat i els pubs també
SOLUCIÓ nº 4: en el cotxe de Paquito & amigos anàrem a Aquarel·la!!!

Platjeta esperant a tots... Júlia i Lara (l'ama del pis on se suposava que dormiríem) decidiren quedar-se un ratet més fora, però nosaltres entràrem a ballar, a seguir bebent, a fer el cabra...

PROBLEMA nº5: Lara envià un missatge que se n'anava al pis a dormir!!!
SOLUCIÓ nº6: ja vorem que fem.

I res, la nit (o el matí?) seguí... cada loco con su tema... fins que a la matinada anàrem a la platjeta. Mmmmm... vore eixir el sol quan te'n vas de festa... a qui li agrada??? aningú?! au, tornem a la discoteca!!
Però res... al final, en taxi, cap al piset de Lara.

Besos, abraços, plors...! joooo a alguna gent potser ja no la veiem fins a setembre! noooo! :'(
Ara, a esperar fins a Salou!!!

Tren i cap a casa.

INAUGURACIÓ

Hui, 17 de juny, inaugure oficialment el meu blog: el lliri blau. El nom del blog és una història moooolt llarga que qui me demane que li l'explique, m'haurà de convidar a un gelat en el Reviejo.

Malauradament, igual que passà en la inauguració del Palau de la Música de València, encara que hui l'inaugure, el posaré en funcionament d'ací uns dies (quan acabe els exàmens)
Disculpen les molèsties. Atentament,

Teresa