M&M: the end

Tres anys de moltes experiències. Sí, també he estudiat (i, de vegades, disfrutava estudiant-ho). Però sobretot, han sigut experiències. Des del primer dia, on no trobava les aules on havia d'anar a cada classe fins a l'últim sopar de classe, ara fa una setmana, que han sigut moltes les coses per les que he de donar gràcies.

Gràcies per els inicis dels sopars de classe, que van ajudar a crear l'ambientillo en classe. Gràcies per els ja no inicis dels sopars de classe, doncs es convertiren en apoteòsiques festes seguides de dues hores de dormir, quan hi havia sort, per alçar-se i anar a classe l'endemà (ignorància de Primer...). Gràcies pels viatge de Salou, on poguerem disfrutar de la platjeta i la dolçaina... Gràcies per les assignatures de música, que tant ens feren riure, pels amics invisibles, per les festes de casa Pedro, per les Falles musicals, pel viatge a Valdelinares, pels anècdotes del dia a dia (com les claus del cotxe de Chover). Gràcies a un gran delegat, a sis tores musicals, a la gent que té pis a València dispost a compartir, als qui viuen fora, com jo, que sempre van buscant acollida, a qui em va descobrir la seua amistat des del primer moment i a qui me l'ha descobert fa poc més d'un mes... Gràcies per les festes d'estiu en altres pobles, per una festa de pijama tan sorprenent... També gràcies pels viatges en tren i autobús, on retrobar cada dia la mateixa gent. Gràcies pels festivals preparats amb tanta il·lusió, per les disfresses, pels balls i les cançons. Per les hores de biblioteca, per les hores d'ordinador (massa), per els concertets improvisats per dins la facultat, per més i més sopars de classe on ratificar la relació de l'alcohol i els músics... Gràcies per les camisetes, les misteres, les colònies i la loteria que tanta feina ens ha donat. Gràcies, moltes gràcies, pel viatge a Cuba i tot el que allí vegerem, escoltàrem i vivírem. Gràcies per un elegant sopar de gala, i gràcies per un últim sopar, de tots aquells que podíem, per a, de veritat, despedir-nos, almenys com a companys de classe.

Anècdotes, fotografies, moments especials, rialles, balls, xiquets, música...

Tres anys d'amistat, tres anys de magisteri musical que, malauradament, ja han acabat.

M&M, gràcies per tot!

com anava dient

Després de tindre abandonat el blog ja uns quants mesos, massa potser, m'he decidit a escriure per... actualitzar-lo d'alguna manera. He fet moltes coses des que vaig escriure l'últim post. Me n'he anat a Cuba de viatge de fi de carrera (si, aCuba!) on m'ho he passat genial, tant en l'Havana, recorrent els carrers estrets, plens de gent i de música, com en Varadero, estant tot el dia prenent el sol, en una platja paradisíaca, amb el màxim relax que u pot desitjar.

http://es.youtube.com/watch?v=wykA96ZmZYM
També m'he posat a treballar en un bar, que, tot i que estic a gust i que els diners em vénen que ni pintats, és un poc agobiant, perquè no puc fer fer plans per al cap de setmana, ja que el meu horari és un poc... flexiblement improvisat.
He començat i he acabat les pràctiques de magisteri. Ha sigut gratificant veure com realment la carrera que he estudiat ha sigut l'acertada. On puc estar més a gust que a una escola plena de xiquets i xiquetes que, a la vegada que t'odien (clar, eres la mestra), t'estimen moltíssim! he de confessar que em vaig emocionar quan, l'últim dia de pràctiques se'm tiraren tots els xiquets d'una classe al damunt demanant-me perfavor que no me n'anara i que em quedara amb ells fins al final de curs. Són tan rebonicos!!!
I per últim, de coses importants que he fet últimament... el sopar de gala de magisteri!!! una nit fantàstica, plena de glamour i de bon rollo! Les fotos, la rifa,l'stripteas, els videos, els detalls per als de música... tres anys que acaben de forma apoteòsica. Ara ja només queden els records de les classes, els sopars, les festes, les falles, els viatges i una quantitat infinita de fotos que sé que tots els M&M guardarem en una capseta ben bonica dins la caixa fort del nostre cor. M&M, per sempre...