Tregua

Com que ja ningú llig el blog, i jo tampoc hi escric... el done de baixa indefinida.
Malaltia: soledat.

Havanera dels emigrants

Poble en el centre de la Ribera
poble que estime i que he de deixar
deixe ma casa, deixe els meus pares,
també a la núvia que em té enamorat.

Sols una cosa avui ens conforta,
que ve amb nosaltres qui és la Salut
de tot el poble, de tots nosaltres,
que anem perduts, cap a altres terres,
creuant els mars, allà molt lluny.

Patrona i Mare, escolta sempre
el prec que porta el nostre cantar.
fes que no es borre el solc que deixe
per a que al poble puga tornar.

Si el fi els arriba als nostres dies
quan ens trobem més allà del mar...
Mare, no plores,
la verge guia el nostre destí,
i el meu cor vola
cap a la terra d’Algemesí.

Lio

Què faig? el que desitge o el que deuria? i que és el que deuria: el que altres desitgen per a mi o el que desitge jo? o potser el que altres desitgen per a mi és el que desitge jo i no ho veig?

ai, que lio... Però jo, a la meua

Passat setembre

I per fi, ha passat setembre. Ha passat una Mare de Déu de pressa i divertida que m'ha deixat en ganes de ballar més... Han passat ja les primeres setmanes a l'acadèmia (m'agrada açò d'anar a classe només una vegada a la setmana), han passat (per fi!!!) bous, i amb els bous he acabat de treballar en el restaurant al que ja li tinc més mania del que li tenia abans de bous, d'aguantar a aweles renegones i a pijes queixones i de no poder eixir cap dissabte ni anar a cap lloc. Sóc lliure!!!!! Ara, la bona notícia és que seguiran entrant-me diners a la vidriola perquè m'he posat a donar classes d'oboè. Algo és algo...
I després de tots els agobios per culpa de l'acadèmia que ja, a primers d'octubre me porta de cap, hui he tingut una alegria! me n'he anat a pegar una primera miradeta per a fer-me el vestit de llauradora!!! Tinc el propòsit de l'any que ve, en la Mare de Déu no haver de demanar res a ningú, que enguany ha sigut tot un mal de cap! Ara per ara, encara no he vist cap tela (no vaig a parlar del que m'ha passat en "Hijas de Carmen Esteve", si algú vol saber-ho, que pregunte), però ja tinc la modista que em farà el vestita. Ara... a per la tela! i a estalviar perquè en lo que costa un tratge...

Sí, el curs ja ha començat xiquets. Ja es veu la biblioteca plena, el metro que s'ompli en la parada "Facultats", la gent que no queda perquè té "deure", els de l'erasmus que ja se n'han anat (Mari a Gènova i Josep a Budapest), Maria ja està vivint a València, el curset de natació començat (mare, Mire, anem a acabar mal!!!), classes d'oboè començades, i el cate que començarà d'ací a poc. Abans però, este cap de setmana, hi ha convivència d'EJA, que no sé exactament a que es refereixen estes sigles, però que de segur que ho passem bé. Bona motivació per a començar el curs en bon peu.

Com veieu este post no conta molt d'interessant, però almenys ja l'he actualitzat, com me reclamaven més de dos i de tres i de quatre persones. Ara falta el fotolog... però quina foto pose de totes les que vull posar?

Al mar

El mar, el sol, l'arena, la crema, l'ombra, la sal, l'escuma, algunes algues, este veler, pedres per a fer pulseres, petxines per a omplir un got de vidre, la platja, el Pouet i vosaltres... Menudo estiuet!!

Titulada

Hui, 28 de juliol ja he acabat de tindre en la meua mà tots aquells papers provisionals (els originals tarden de 6 mesos a dos anys) que acrediten el meu esforç dels últims anys. Ací vos els deixe:
1. Onze anys estudiant música a la fi han donat el seu fruit: ja tinc el títol PROFESSIONAL DE MÚSICA!!!!!

2. Tres anys de carrera, d'agobios, de plors, d'exàmens... (també de festes, sopars, amistats, etc, etc.), i, sempre, a tope m'han permés que a la fi tinga en les meues mans el TÍTOL DE MESTRA DE MÚSICA!!!

3. 27 crèdits a 10 hores el crèdits són 270 hores estudiant valencià per tal que em donaren permís a donar classe de música en valencià. Hui, després de molta burocràcia i de recórrer València amunt i València avall, he aconseguit la CAPACITACIÓ DE VALENCIÀ!!!

Ara... a per les opos! però primer l'estiu, encara que com no està sent tan emocionant com els passats... de fet no està sent gens emocionant (esperem que la cosa canvie quan maux torne de Camarena), estic dedicant-me a arreglar papeleo d'este. En fi, m'alegre, perquè ara per ara i fins a setembre, ja no tinc que fer més papeleo.

missatge

Per a mi, el silenci és sinònim de desconfiança. I la confiança és elemental per a una amistat sincera. No esperes que endevine les teues paraules: parla'm.